simbolisme
El simbolisme és un moviment artístic que es va originar a França a finals del segle XIX, després de la guerra franco-prussiana de 19. L’objectiu d’aquest art era expressar idees i emocions mitjançant el simbolisme, especialment destacat en pintura, poesia i literatura. Els artistes feien servir símbols dels somnis, la mitologia o la religió per evocar significats sense ser explícitament realistes. L'estil també es caracteritza per l'interès per la mort, la malenconia, els malsons i el sobrenatural. Els simbolistes creien que l'art havia de tenir com a objectiu captar més significació emocional i espiritual que l'art realista. Els seus subjectes són sovint, però no sempre, no identificables. En general, els artistes simbolistes van defugir l’estil realista a favor d’una visió personal que intenta transmetre un sentiment o estat d’ànim intern. Les arrels del simbolisme es poden trobar en el Romanticisme, que posava èmfasi en el paper de l’individu i la seva interpretació dels objectes segons l’emoció i la imaginació. També va estar influït per la filosofia transcendentalista d’Immanuel Kant. A més del seu èmfasi en les emocions, el simbolisme era similar al romanticisme, ja que sovint utilitza éssers sobrenaturals, fantasia i símbols no fonamentats en la realitat. Això contrasta amb l’enfocament del realisme en la vida quotidiana i les aparences físiques. Els pintors simbolistes es preocupaven principalment de dos gèneres: el paisatge i el retrat. També van intentar captar una sensació de misteri i fantasia mitjançant colors rics i formes decoratives. En contrast amb el realisme, el simbolisme representava persones en entorns realistes i pintors simbolistes centrats en la imaginació, els somnis i l’espiritualitat per transmetre significats interiors.