Neoclassicisme
El neoclassicisme era un moviment artístic que utilitzava i girava al voltant del concepte d’estil grec i romà i temes clàssics. El moviment va sorgir un període posterior al romanticisme, a finals de la dècada de 1700 fins a principis de la dècada de 1800, però es coneix habitualment com a part del segle XIX. El neoclassicisme es caracteritza per regles estrictes de decoració, harmonia, proporció i gust; tornant així una valoració per les versions clàssiques d’aquests trets. L'estil es va desviar del romanticisme a causa del seu enfocament en la simetria i la restricció en lloc de l'expressió emocional. El neoclassicisme se centra en la forma humana i s’esforça per emular els estils clàssics grecs. Els artistes es van inspirar en l'antiguitat i es van centrar en l'antiga cultura grecoromana per diversos motius; incloent els seus èxits en art, arquitectura, literatura i filosofia. El neoclassicisme no era originalment un moviment, sinó més aviat un revifament de l’art i l’arquitectura clàssics; especialment els estils que eren destacats a la cultura grega antiga.