Barroc
L’estil artístic barroc s’estén des de principis del segle XVII fins a mitjan segle XVIII. Era coneguda per la seva escultura, pintura, poesia i música. El barroc va florir a Europa, principalment a Itàlia, Alemanya i França, però també es va estendre a Espanya, Portugal, Països Baixos, Anglaterra i països del nord d’Europa. L’estil artístic barroc va fer la seva aparició durant el període renaixentista, però es va desvincular de les creences tradicionals del Renaixement, tot destacant la irregularitat i el drama. Es va convertir en molt més emocional, lliure i expressiu en comparació amb la rigidesa i la formalitat del Renaixement. Les obres barroques solien adorar la grandesa de Déu i s’utilitzaven per transmetre missatges religiosos. També va facilitar la jerarquia social a través d’obres d’art que mostraven poder, riquesa i autoritat. El barroc va començar amb obres d'art molt més emotives, dramàtiques i irregulars en comparació amb les obres del Renaixement. També mostrava la llibertat d’expressió que no era possible durant el període renaixentista. Els artistes van utilitzar moviments dinàmics en les seves pintures per mostrar les seves emocions i sentiments envers la religió. Representaven diverses emocions com l'alegria, la por al dolor i la mort, mentre que representaven sants religiosos i esdeveniments bíblics. La majoria de les obres d’art intentaven comunicar-se amb la gent sobre Jesucrist i Déu a través de pintures emocionals que emfatitzaven el drama en lloc de la formalitat i la regla com les obres del Renaixement. Els artistes barrocs solien mostrar escenes religioses d'una manera intricada per cridar l'atenció del públic cap a elles. El barroc es va desenvolupar a Itàlia, on va néixer, alhora que es va desenvolupar a Alemanya, França i Espanya. Els artistes barrocs van portar les seves tècniques a altres països principalment a través d'obres d'art que viatjaven per esglésies. L'estil artístic va emigrar als Països Baixos, on els pintors holandesos van adoptar la tècnica de posar capes de colors i els van utilitzar com a ombrejat per fer l'obra més dramàtica i atractiva. El barroc es va fer molt popular a Alemanya quan el governant de Baviera, el duc Wilhelm V va encarregar a pintors com Peter Paul Rubens i Johann Baptist Spranger que pintessin la seva residència i el seu castell. Les obres d’art barroc es van fer encara més dramàtiques després que un artista alemany anomenat Pieter Brueghel va crear ombres a les superfícies amb l’ajut de colors foscos a les seves obres. La tècnica va rebre el nom de clarobscur i va fer que el barroc fos més dramàtic fins i tot si la pintura en si no portava un tema religiós. Les pintures barroques intentaven comunicar-se amb la gent al màxim mitjançant la seva capacitat visual que normalment causava distorsions o moviments extrems de figures. Els artistes utilitzaven efectes de llum especials com la llum del darrere, taques brillants i forts contrastos de llum i foscor per fer destacar les seves obres d'art. Les obres d’art barroc eren molt detallades i normalment representaven històries de la Bíblia. Els artistes van prestar molta atenció a les expressions facials de Jesús, de la Mare de Déu o d’un dels sants mentre pintaven aquestes escenes. Utilitzaven colors rics com el carmesí, l’or i el vermell per aportar més dramatisme i emoció a les pintures temàtiques religioses. També van pintar crucifixions, crucifixos, sagrades famílies i altres símbols cristians d'una manera molt detallada per mostrar la seva devoció cap a la religió. Les obres d’art barroc normalment es feien més atractives amb l’ajut d’utilitzar adorns d’or en marcs i fons.