Historicisme
L’historicisme, també conegut com a neoclassicisme, és un moviment artístic que es va desenvolupar a finals del segle XIX. Representa una reacció contra el romanticisme i el realisme. En lloc de retratar escenes de la vida real, els pintors historicistes van intentar representar escenes idealitzades considerades típiques del període o lloc escollit. La intenció dels artistes historicistes era crear quadres que definissin la seva època. La seva intenció també era fer palès l’essència d’un període, concretament fent ús de les seves imatges populars. L’elecció del tema es regeix per la intenció de mostrar com era la vida en un període escollit. No s’entenia com una representació exacta de la realitat, sinó més aviat com una manera d’emfatitzar les qualitats artístiques. Es pretenia que fos una versió idealitzada del tema. L’historicisme va sorgir a França i Alemanya entre 19 i 1817. Els principals pintors historicistes van ser David, Delacroix, Corot i Courbet de França i Cornelius, Runge, Overbeck i Gerhard d’Alemanya. Es van fer pintures d’historiadistes per impressionar els espectadors mitjançant l’ús de colors, detalls i simbolisme. Sovint representaven escenes de la mitologia grega o feien servir referències bíbliques. Tot i que l'historicisme és principalment un moviment artístic que incorpora pintura, també incloïa escultura (objectes de fang) i arquitectura. L’historicisme es podria considerar el primer moviment artístic internacional, ja que era un estil comú que s’adaptaven artistes de diferents nacions. Això es deu al fet que els artistes més populars d'una determinada època creen una nova imatge per representar aquest període. Després, altres artistes comencen a incorporar aquests estils a la seva pròpia obra. L’historicisme no es va voler considerar mai com una representació precisa de la realitat. Era més aviat un mitjà per a l’abstracció i l’impressionisme que emfatitzava les qualitats artístiques en lloc d’intentar mostrar detalls d’un tema.