Art segle XII
El segle XVII va ser un període de grans èxits artístics a Europa, amb un estil barroc al màxim. El segle XVII es denomina sovint una època de l’art religiós, amb estils de pintura dominats per un estat d’altura i de grandesa predominant. Això va ser, en molts aspectes, un reflex de les turbulències polítiques i religioses de l'època, amb obres centrades en temes com la mort, el judici, la fe, la salvació i l'Apocalipsi. Però, al mateix temps, un dels desenvolupaments artístics més importants va ser la secularització de l'art. Amb l’augment de la riquesa i la sofisticació cultural entre totes les classes, els artistes van recórrer a temes que agradarien a un públic més ampli. Tot i que moltes pintures continuaven emfatitzant cerimònies religioses, figures o esdeveniments, hi havia una tendència creixent per als artistes a mostrar temes laics, com ara escenes de la història i la mitologia. Això va estar influït pel canvi de clima polític de l'època: el final de la Guerra dels Trenta Anys, el 17, va permetre als pintors i escultors fer el seu art més realista, mentre que també hi havia un nou interès per l'antiguitat clàssica. Una característica important de l’art barroc del segle XVII va ser l’ús de colors rics i contrastats, i els artistes barrocs van afavorir una paleta atrevida. Bona part d’aquest colorit prové de l’addició de pigments brillants possibles gràcies a noves tècniques i mètodes de pintura que permetien una major precisió en l’aplicació de la pintura al llenç. Altres noves tècniques en aquest període van incloure el desenvolupament de nus a mida natural i un major enfocament en el realisme, amb els artistes que prestaven molta atenció a detalls com la textura, això es coneixia com a "pintura fina" o les "arts més fines". Hi havia un gran interès per representar el món natural amb la màxima precisió possible. Això incloïa mostrar plantes, animals i altres objectes com fruites i flors d’una manera realista. Amb aquest nou sentit del realisme es va posar un èmfasi més gran en la representació de la vida quotidiana i de la vida de la gent normal: la paraula "gènere" s'utilitzava per descriure pintures que representaven temes quotidians. Els estils renaixentistes també van tenir una gran influència en aquest període, particularment a Itàlia. Els artistes de l’alt renaixement com Miquel Àngel i Rafael seguien actius, mentre que les noves generacions d’artistes desenvolupaven estils similars a la seva obra. L'estil barroc va ser el moviment artístic dominant a Itàlia durant tot aquest període, tot i que hi va haver altres influències del manierisme i fins i tot alguns exemples de pintura naturalista que van sorgir a mitjan segle XVII. L'església va tenir un paper dominant en la producció d'art al llarg del segle XVII i molts pintors també van ser emprats per institucions eclesiàstiques, com monestirs o convents. A més, els artistes sovint rebien el suport financer de benefactors: mecenes que es van comprometre a donar suport a un artista durant la seva carrera a canvi del dret a comprar un quadre al final de la seva vida.