realisme
El realisme és la secció de la pintura que se centra a representar una imatge visualment precisa. Els pintors realistes van intentar capturar exactament el que van veure a la vida real, en lloc de crear una versió idealitzada com ho van fer els artistes clàssics del Renaixement.
La majoria de les primeres pintures realistes eren retrats i paisatges (utilitzats per enregistrar l'aspecte de la natura), però més tard es van expandir a altres àrees de la pintura com ara la representació de cases, treballs i entorns naturals. Per transmetre una sensació de realisme a les seves pintures, els pintors realistes sovint utilitzaven la combinació de colors, l'harmonia de la perspectiva i la gradació de to per crear la il·lusió que un espectador realment està mirant objectes de la vida real que són tridimensionals (3D). La representació correcta del volum era de gran importància i utilitzava tècniques com l'ombrejat per crear la il·lusió de volum. Els pintors realistes també utilitzaven sovint el clarobscur (contrast entre la llum i la foscor) a les seves pintures per centrar-se en determinats objectes i aïllar-los d'altres.
El realisme va aparèixer per primera vegada a mitjans del segle XIX quan els artistes intentaven representar el que veien al món que els envoltava. Això contrastava amb les imatges molt idealitzades del període renaixentista i barroc i es pot considerar una part del romanticisme. Durant el realisme, també es va posar èmfasi en l'experiència individual en lloc de conceptes com els basats en la religió o la mitologia, que havien utilitzat obres d'art medievals i primerenques (això s'anomena secularització de l'art). Els pintors realistes també s'anomenen naturalistes, però el realisme és més específic que aquest terme. El realisme es va convertir en la forma dominant de la pintura occidental a mitjans i finals del segle XIX i es va caracteritzar per temes de la vida quotidiana. Això contrastava amb altres moviments d'aquella època que eren formalistes o romàntics. Els pintors realistes del segle XIX volien captar escenes amb la màxima fidelitat possible, perquè poguessin ser utilitzades per altres persones per fer una imatge mental de la vida comuna a Europa i Amèrica. Es van centrar especialment en la vida rural (campista) i de la classe treballadora, que generalment era ignorada per l'artista romàntic. Molts pintors realistes com Gustave Courbet i Jean-François Millet van pintar escenes de grangers al camp, mentre que Thomas Eakins i Édouard Manet van representar escenes de la vida a les grans ciutats. El realisme es pot veure com una part d'un desig cap al naturalisme que es va produir durant la Revolució Industrial. La revolució industrial va convertir la vida rural en un entorn urbà. Això va obligar a molts camperols i pobles petits a entrar a les ciutats, alhora que va donar als treballadors de la ciutat més temps per contemplar la vida tranquil·lament.
Els pintors realistes volien ser el més precisos possible en la seva representació de diferents escenes de la vida i van utilitzar l'observació detallada de la natura per aconseguir-ho. Els artistes realistes de mitjans del segle XIX comentaven el que veien i vivien a la vida quotidiana. Eren coneguts com els pintors de "L'ull" perquè volien ensenyar a la gent coses que abans no s'havien adonat. Els seus esforços van donar lloc a noves idees sobre composició, forma i tècnica que s'han convertit en la base de l'art modern.