Classicisme
El classicisme és un moviment artístic occidental que es basava principalment en estils grecs i romans antics i que va manejar en gran mesura el Renaixement. Va afavorir els ideals clàssics de bellesa, raó, formalitat, equilibri, harmonia i ordre; posava èmfasi en les proporcions humanes ideals. El classicisme es basava en la restricció en l’ús del color, la proporció i l’escala. Sovint es representava amb figures que tenien la forma ideal, molt detallades i nues. El classicisme va ser una reacció contra l'art barroc i el seu ús del color, el moviment, la sensualitat i el tema dramàtic. En el classicisme, el color s'utilitzava sovint per representar l'harmonia i l'ordre. El focus central del classicisme es va centrar en el cos humà i les seves proporcions. Va utilitzar elements d’arquitectura, escultura i pintura per representar la natura a través del cos humà. El classicisme fou el moviment artístic dominant de la civilització occidental fins al període romanticista. El període del classicisme va estar marcat pel domini de la raó i la lògica. Els artistes s’esforçaven per representar la bellesa de les seves pintures sense emoció ni passió, per transmetre una sensació de calma i harmonia. Els artistes classicistes volien expressar els seus propis pensaments i captar l’essència fonamental de les coses en lloc de copiar o simplement representar objectes tal com eren observats. L’estil era formal i precís, però mancava d’emoció i moviment. El nucli fonamental del moviment classicista era la creença que l'art hauria de retratar la natura per educar i millorar els éssers humans. A finals del segle XVII, el classicisme es va començar a estendre des del nord d’Europa, especialment França, a qualsevol altra part de l’Europa occidental.