Romanticisme
El Romanticisme, també anomenat art romàntic, és un moviment artístic europeu que es va originar a la segona meitat del segle XVIII. El romanticisme consistia a canviar les tècniques tradicionals per a la pintura clàssica afegint noves emocions a l’obra i sentint-la més natural. Els romanticistes van afavorir l’ús de colors vius i composicions diferents a diferència dels artistes clàssics. Els romanticistes s’inspiraven molt en la natura, la imaginació, característiques que no són habituals amb l’artista clàssic. El romanticisme va sorgir com a reacció a la revolució industrial i a les revolucions polítiques a Europa. Hi va haver un canvi de poder de reis a persones que buscaven la democràcia. Per això, hi va haver canvis socials que van conduir a l'ús de nous temes que reflectien aquest canvi a la societat. Els romanticistes creien en les experiències individuals en lloc de les regles tradicionals. Hi havia una preferència per la imaginació, la natura i l’emoció en lloc del racionalisme i l’ordre. S'ha descrit l'art romàntic com a expressiu, emocional, imaginatiu, espiritual i visionari. El romanticisme al món de l’art va ser una reacció al classicisme de l’època neoclàssica. La principal diferència entre el romanticisme i el classicisme és que, mentre l’art clàssic s’adhereix a regles, estructura i forma estrictes, l’art romàntic és més experimental i imaginatiu. També hi ha altres diferències com ara els esquemes de colors, la temàtica, els temes contra la regularitat en la forma i la simetria. L’objectiu principal del Romanticista era retratar els sentiments en contraposició a la realitat. S’ha dit que els artistes s’inspiraven en la natura perquè buscaven la bellesa lluny de ciutats on havia estat difícil de trobar. El diferent estil de pintura també va ser el resultat dels canvis en els escenaris que van portar els artistes a preferir els paisatges en lloc dels esdeveniments històrics.