Rococó
Rococó és una paraula francesa que significa "barroc" en el sentit de l'art rococó "excessivament ornamentat" que va sorgir com a estil internacional cap al 1720 i va romandre popular fins a mitjans de la dècada de 1760. Es caracteritza per composicions asimètriques, una decoració exuberant i la representació del plaer sensual en temes aristocràtics. L'estil va ser iniciat per artistes com François Boucher (1703-1770) i Nicolas Lancret (1690-1743) a França; Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770) i Giovanni Battista Piazzetta (1682-1754) a Itàlia; i Sir William Beechey (1753-1839), John Flaxman i Thomas Gainsborough (1727-1788) a Anglaterra. El rococó va sorgir com un estil poc després d’acabar el període barroc. Tot i que els dos estils comparteixen característiques, els artistes rococots van reduir la intensitat i el dramatisme de les composicions barroques. També solien centrar-se en temes més laics que religiosos o mitològics com el retrat, la natura morta i el paisatge. El rococó va precedir el neoclassicisme a França, però posteriorment va ser substituït per aquest a mitjan segle XVIII. Abans d’això, el rococó també s’havia estès per Europa des de feia temps i, tot i que mai no es va fer tan popular als països del nord d’Europa, com Alemanya i Polònia, com ho va fer en altres llocs, va influir en gran mesura en l’art d’aquestes regions. La intenció dels artistes rococots era representar emocions i sentiments intensos a les seves pintures. També volien proporcionar una experiència agradable a l'observador, de manera que sovint incloïen petites bromes o detalls ocults que només es podien veure des de certs angles o que tenien un aspecte diferent segons la llum o l'ombra. En lloc d’adoptar literalment els temes, els artistes rococots van retratar escenes que suggerien emocions i idees amb l’ús del color i la imaginació. Més específicament, els artistes del rococó aplicaven colors més clars a les seves pintures i sovint utilitzaven tons pastel. També van preferir zones menys detallades perquè el color pogués ressaltar encara més. El seu objectiu no era mai representar escenes idealitzades, sinó crear obres d’art agradables.