Renaixement primerenc
L’art del període comprès entre el 1300 i el 1450 s’anomena Renaixement Antic. El terme distingeix aquest període de l'Alt Renaixement que es va produir més tard al segle XVI. En conseqüència, el terme Primer Renaixement s’aplica a la pintura, l’escultura i l’arquitectura que mostren una tendència creixent cap al naturalisme, en lloc de la decoració abstracta. El primer Renaixement va ser un moment de canvis per moltes altres maneres, des del començament de l’humanisme fins al final del feudalisme. Va ser un moment en què els artistes començaven a estar més interessats en els seus propis sentiments que en explicar històries o representar la realitat. Es van convertir en individualistes que tenien noves idees sobre com s’ha de fer art. Van intentar expressar el que sentien a través de la pintura. La majoria d’artistes de l’època van començar com a assistents a tallers. Els seus mestres els van ensenyar a pintar, però van ser lliures d’experimentar amb les seves pròpies idees i tècniques. Com que els pintors tenien tanta llibertat, van començar a treballar independentment els uns dels altres. Es van convertir en especialistes, pintant un tema una i altra vegada, com ara temes religiosos, retrats o paisatges. Això els va permetre desenvolupar els seus propis estils. El Renaixement inicial no és el que la gent sol pensar que és perquè va començar en diferents moments i en diferents llocs.