Biedermeier
Biedermeier és un estil d’art de principis del segle XIX que es caracteritza per un estil clàssic i convencional de pintura, escultura, arquitectura i interiorisme. Biedermeier va ser una resposta a l'estil rococó ornamentat del segle XVIII. El nom "Biedermeier" prové de la paraula alemanya Biedermann, que significa ciutadà mitjà o ciutadania, literalment "bon veí"r ", que implica un estil de vida respectable de classe mitjana. Les pintures de Biedermeier es caracteritzen perquè els temes són poc notables i quotidians. El moviment Biedermeier va reaccionar contra el romanticisme i el període rococó precedent creant obres més realistes, concentrades en la vida quotidiana i que representaven a la gent quotidiana Els artistes del període Biedermeier pretenien retratar el seu propi temps sense expressar el sentiment o el desig d’un món idealitzat en el passat, present o futur. En les pintures del període Biedermeier, els canvis socials i econòmics, inclosa la Revolució Industrial i l’auge de la ciutadania de classe mitjana, es van reflectir. Les pintures de Biedermeier es van centrar en temes de domesticitat en lloc de grans visions romàntiques. Les pintures no contenien missatges polítics, sinó que van comentar la societat mostrant escenes quotidianes com persones que llegien diaris, feien música i Els treballs representaven activitats quotidianes però amb un sentit social estabilitat i calma d'acord amb els ideals de Biedermeier. Els temes de les pintures eren innocents i mundans; paisatges, paisatges urbans, interiors domèstics, nens jugant o treballant, dones cosint o llegint, així com retrats masculins serien típics de l’època. Els pintors del període Biedermeier van utilitzar elements com la suavitat, la moderació i la simplicitat per mostrar valors de classe mitjana. Els colors utilitzats a les pintures eren típicament aquosos perquè s’havien diluït amb grans quantitats de dissolvent per tal de donar un acabat uniforme. Això es va fer de manera que quan una imatge captava la llum brillava i brillava, proporcionant una altra font d’interès per a l’obra. Els temes de les pintures de Biedermeier eren generalment idealitzats i allunyats de la realitat. Els artistes van retratar un món harmoniós, on es defineix clarament la posició social, es mantenen distincions entre homes i dones, així com entre membres de la família, i el sentimentalisme es manté a un nivell alt.