Art segle XII
L’art del segle XVIII va estar influït principalment per l’època de la Il·lustració. L’època de la il·lustració va provocar una explosió de creativitat artística ja que els artistes produïen moltes formes d’art, com ara retrats, paisatges i natura morta. Les noves idees i invents van transformar el món de l’art i el van fer més divers que mai. A l’art, aquest nou coneixement va tenir un enorme impacte en els estils i les tècniques de pintura. Els dos estils d'art més famosos del segle XVIII van ser el rococó i el neoclassicisme. Els artistes no només pintaven, sinó que desenvolupaven noves tècniques. Un dels avenços més importants va ser el realisme fotogràfic; va tenir un fort impacte en els artistes i els seus estils. Artistes contemporanis com Rembrandt i Vermeer van pintar amb un estil anomenat "fidelitat", que mostrava l'objecte complet amb gran detall. Van intentar mostrar-ho tot, inclosa la part més petita. No obstant això, es van prendre la llibertat d’exagerar certs trets per millorar la seva comprensió del tema. Per exemple, Rembrant és conegut pels seus nassos exagerats que eren habituals a la societat holandesa de l’època. Un altre estil, popular durant el segle XVIII, era "ideal". Es tractava de representar un objecte lliure de qualsevol perspectiva o punt de vista específic. Aquests quadres solen representar persones en un entorn tranquil i serè. L'objecte estava elevat per sobre de qualsevol sentit del temps i l'espai. Ticià i Rafael eren ben coneguts pel seu idealisme. L’art conceptual va començar a aparèixer durant el segle XVIII com a resultat de noves tècniques de pintura. Aquests estils emfatitzaven aspectes com els patrons decoratius i les estructures de línies en lloc de mostrar un objecte des d’un punt de vista específic o amb realisme detallat. Els mitjans utilitzats pels artistes també es van fer més diversos, amb els pintors que van provar noves tècniques, com ara oli sobre metall, en lloc de tela. Aquesta tècnica era més duradora i no es feia malbé fàcilment. Els artistes van començar a experimentar amb diversos suports; també van començar a barrejar colors de pintura. La forma d’art més famosa durant el segle XVIII va ser l’art rococó. Es tractava d’utilitzar elaborats dissenys ornamentals. Les pintures d’aquest estil es van fer molt elaborades i utilitzaven una gran varietat de colors. Emfasitzava els elements ornamentals enfront dels elements naturalistes. Els artistes van prestar menys atenció a les característiques realistes i es van centrar més en els detalls decoratius com ara patrons, scrollwork o fins i tot efectes de llum especials. Exemples de grans artistes del rococó són Boucher, Watteau i Fragonard. Altres artistes famosos inclouen Jean-Baptiste Chardin, que va pintar amb un estil com "trompe l'oeil" o "fidelity". Aquesta tècnica va ser molt eficaç per crear una il·lusió de tres dimensions sobre una superfície plana. El realisme d’aquest estil de pintura va ser un canvi respecte a l’estil tradicional que havia estat a la pràctica durant segles.