Art segle XII
L’art del segle XV o art renaixentista fa referència a l’art europeu produït durant els anys 15. Aquest període artístic va veure revifar l'interès per les fonts clàssiques, que s'havia perdut per a la societat europea després de la caiguda de Roma. En particular, aquestes obres van ser copiades en forma manuscrita - redescobertes, estudiades, analitzades - tant per artistes com per artesans. Els artistes van crear un estil clàssic de renaixement que es va desenvolupar en paral·lel a les arts d’aquest període. A causa del seu abast geogràfic, l'art renaixentista va ser capaç d'abastar les variacions d'estils relacionats amb tots els principals centres culturals d'Europa. I, ja que va marcar l’aparició de nous centres urbans després del col·lapse de la jerarquia feudal, l’art d’aquesta època es caracteritza per l’augment de l’estatus dels comerciants i la seva relació amb l’art i els artistes. Els artistes intentaven representar temes que la gent podia entendre, donant lloc a representacions de temes religiosos, que representaven esdeveniments bíblics des d’una perspectiva humana. Els artistes també van retratar moltes famílies nobles de la societat, il·lustrant o pintant retrats com a signes de prestigi. El període del segle XV està marcat per un augment del nombre d’ordres religiosos i un augment del poder de l’església. A mesura que creixia en força, molta gent es devotava; buscant la salvació millorant les seves vides o donant almoines als menys afortunats que ells, resultant en un augment dels pelegrinatges. Els artistes creien que la bellesa era una representació de la divinitat; per tant, van utilitzar el seu art per il·lustrar la semblança del cel a través de les seves pintures i escultures. Alguns artistes representen escenes religioses, per exemple; la majoria dels sostres de la Capella Sixtina de Miquel Àngel estan dedicats a la narració de la creació i la caiguda de la humanitat. Els artistes del segle XV també creien que, per crear experiències transcendents per a l’espectador, havien de retratar temes espirituals d’una manera accessible i completa. Els artistes incorporen els seus propis sentiments, creences i experiències a les seves pintures, donant lloc a representacions úniques del món, cosa que permet reconèixer a cada artista pel seu estil. Com a resultat d’aquest període d’estudi i renaixement, els ideals clàssics es van redescobrir mitjançant una perspectiva lineal: mostra la profunditat a l’espai pintant una escena com si mirés per una finestra oberta. El període també va veure augmentar la importància de l'individu, cosa que va provocar representacions d'éssers humans que interactuaven entre ells. Com que reflectia el poder polític en aquella època (el rei i l'església), els reis eren sovint representats en la seva màxima expressió; amb vestits adornats, asseguts en trons elaborats i, de vegades, envoltats dels seus cortesans.